Fer servir les noticies a la classe de ciències Teach article

Traduït per MariaRosa Quintero Bernabeu. Fernanda Veneu-Lumb i Marco Costa mostren com les noticies, fins i tot les més inexactes, es poden emprar a les classes de ciències.

Les noticies es troben accessibles per tot arreu, tot el temps, als diaris i revistes, a la televisió i a través d’Internet, incloent-hi les noticies científiques. Alguns investigadors es queixen de la inexactitud de la informació científica en els mitjans i és per això que alguns professors són reticents a utilitzar les noticies a les classes de ciències. De tota manera, nosaltres volem encoratjar-los a usar-les, per dos motius:

  1. Perquè algunes de les histories que es troben als mitjans son molt bones i exactes.
  2. Perquè buscar errors en les noticies científiques pot ser l’inici d’una activitat a classe.

Començarem per il·lustrar algunes de les diferencies entre les noticies i els articles científics, i tot seguit oferirem algunes idees de com emprar les noticies científiques a classe. Tot i que nosaltres parlem sobretot d’articles de diaris, es poden emprar igualment altres fonts ben populars, com ara articles de revistes, podcasts o video clips de les noticies de la televisió.

Comencem

Les noticies segueixen normalment un patró establert. En el primer paràgraf trobem tota la informació necessària per entendre la historia: qui, que, on, quan, perquè i com.

Fem un cop d’ull a un exemple de la pàgina web de la BBCw1.

Com les ciutats provoquen la desaparició de la vegetació

Information heading

Per Matt Walker, Editor, Earth News

Un equip internacional de botànics ha comparat la velocitat de desaparició de la vegetació en 22 ciutats arreu del mon. Segons l’anàlisi publicada a l’ Ecology Letters, tant Singapur com nova York, als EEUU, mantenen menys d’una desena part de la seva vegetació original. Per altra banda, San Diego (EEUU) i Durban (Sud-àfrica) mantenen encara més de dos terços de la seva flora original….

Matt Walker, l’editor de Earth News, descriu els resultats d’un estudi internacional en el que han participat científics de diferents països. Us heu adonat que el primer paràgraf conté tota la informació important?

Aquesta es una de les diferencies mes significatives entre les noticies i altres tipus de text. Per exemple, en els articles científics de recerca els resultats i les conclusions es presenten en seccions separades, cap al final de l’article. Fins i tot en el resum, la versió curta de l’article científic, l’estructura manté el mateix patró: introducció, mètodes, resultats i conclusions.

Fem un cop d’ull ara a la manera com la mateixa historia va ser presentada en una revista científica, concretament en el resum d’un article publicat a Ecology Letters (Hahs et al., 2009).

Síntesi global de les velocitats d’extinció de plantes en àrees urbanes

Per Amy K Hahs, Mark J McDonnell, Michael A McCarthy, Peter A Vesk, Richard T Corlett, Briony A Norton, Steven E Clemants, Richard P Duncan, Ken Thompson, Mark W Schwartz, i Nicholas SG Williams

La desaparició de la vegetació en àrees urbanes és una amenaça per la biodiversitat a nivell mundial. Per minimitzar aquest risc és crucial entendre quins factors poden influenciar la velocitat de desaparició de la vegetació. Vam recopilar dades de velocitats de desaparició de la vegetació en 22 ciutats d’arreu del món. Dos terços de la variació en la velocitat de desaparició de la vegetació poden explicar-se per l’acció combinada del desenvolupament històric de la ciutat i la proporció actual de vegetació nativa, essent el desenvolupament la causa que explica la major variabilitat. Com a variable aïllada, la quantitat de vegetació nativa present també influencia la velocitat d’extinció, especialment en ciutats de més de 200 anys. El nostre estudi demostra que el llegat de les transformacions del paisatge degudes al desenvolupament agrari i urbà perduren durant centenars d’anys, i les ciutats modernes arrosseguen potencialment un gran deute de desaparició. Aquest resultat posa de manifest la importància de preservar la vegetació nativa en àrees urbanes i la necessitat de mitigació per minimitzar la potencial desaparició de la vegetació en el futur.

Com podeu veure, el resum acaba amb les conclusions: “la importància de preservar la vegetació nativa en àrees urbanes i la necessitat de mitigació per minimitzar la potencial desaparició de la vegetació en el futur”. Podríeu discutir amb els estudiants les diferents estructures de notícies i articles científics, incloent quin estil prefereixen i per què.

Una altra diferència entre notícies i articles científics és que en les notícies alguns dels fets poden ser presentats com citacions de persones involucrades en el tema. Vegem una mica més la notícia:

“El creixement ràpid i sostingut de les ciutats i els pobles posa en perill la biodiversitat global” ens diu la Dr. Anry Hahns, una científica del’’Institut Australià de Recerca en Ecologia Urbana als jardins Reials Botànics de Melbourne, a Austràlia

Això explica per què la Dr. Hahs i els seus col·laboradors es van unir per intentar entendre aquest perill i com pot ser minimitzat.

Un altre punt important a observar en les notícies és qui és el narrador en el text: científics, polítics o membres del públic? Per què? Hi ha algun altre punt de vista que manqui? El de qui?

Molts investigadors es queixen de tergiversació en les notícies: la informació presentada és incorrecta o els científics no són correctament citats, per exemple. Com a mestre, podríeu intentar identificar aquests problemes en una notícia, utilitzant els vostres propis coneixements sobre el tema. També podríeu demanar als estudiants que cerquin ells mateixos tergiversacions, buscant informació exacta a Internet.

On es pot trobar la informació exacta? Comenceu per llegir de nou el començament de la notícia. Normalment hi trobareu la font inicial de la informació. En el nostre exemple, la informació prové d’un article científic publicat a la revista Ecology Letters (el resum que hem revisat abans). Moltes revistes científiques cobren per l’accés en línia dels seus articles, però l’accés als resums, i de vegades a articles antics, és gratuït. A més, les revistes d’accés obertw2 (per exemple, PLOS Biologyw3) ofereixen accés gratuït al text complet de tots els seus articles.

Altres fonts de notícies poden ser les organitzacions científiques, com universitats, la NASAw4, l’Agència Espacial Europea (ESA)w5 o les organitzacions dels EIROforumw6. En aquestes pàgines web hauria de ser possible trobar la informació original (per exemple, en les notes de premsa, informació proporcionada especialment per a periodistes i revisada pels científics involucrats) i comparar-la amb la notícia. Moltes pàgines webs d’organitzacions tenen una secció per la premsa (sovint anomenada centre per la premsa o els mitjans) i l’accés és gratuït.

Comparant les noticies amb l’article de recerca original (o la nota de premsa) no nomes podreu veure les diferencies en l’estructura i en la presentació de les dades, sinó que també podeu considerar les diferencies en els estils literaris.

Posant-ho a prova: emprar les noticies a classe

Aquí teniu alguns suggeriments sobre com examinar i comparar les noticies i els articles científics a classe.

  1. De que tracta la historia (per exemple es una part d’una investigació, un descobriment o una afirmació d’un científic)?
  2. D’on ve la historia (de quin país, de quin tipus d’organització)?
  3. Qui és citat pel periodista (per exemple científics o polítics) en cas que hi hagi una citació? D’on són?
  4. Quina era la implicació del científic citat? Per exemple, donaven la seva opinió sobre la recerca d’algú altre o sobre la seva pròpia?
  5. El científic treballava sol o formava part d’un grup?
  6. Si examineu la noticia, és possible saber qui va finançar la investigació? Si aquesta informació no es troba en el text, per que creieu que es?
  7. Quina va ser la font d’informació? Aquesta és una qüestió important en el cas que vulgueu saber mes sobre el tema.
  8. El tema de l’article ha estat publicat en una revista científica avaluada per experts (vegeu Raphael, 2007)? Si es així, quina revista? Creieu que és una informació important? Per què?
  9. Coneixíeu aquest tema abans de llegir la notícia? Si el coneixíeu, conté el text informació nova? Hi ha alguna informació que entri en conflicte amb el vostre coneixement anterior?
  10. Proveu de trobar la font original de la informació i comproveu els detalls. Heu trobat cap error? Si és així, quina mena d’error heu trobat (informació incorrecta, explicació incorrecta, altres tipus d’error)? Com reescriuríeu aquesta part, per corregir els errors que heu trobat?
  11. Qui creieu que va escriure aquest text (per exemple estudiants, professors, investigadors o públic en general)? Per què ho creieu?
  12. Quina era la intenció del periodista o del diari per escriure o publicar aquest article? Estrictament proporcionar informació? O hi ha algun altre motiu, com ara alarmisme, objectius polítics, o augmentar les vendes del diari?
  13. Trobeu noticies de diferents diaris sobre la mateixa qüestió científica i compareu-los. Us ha permès això contestar algunes de les preguntes anteriors?
  14. Si la notícia científica tracta de resultats o d’una descoberta científica, intenteu convertir-la en un article científic, i després compareu-la amb la font original.

Download

Download this article as a PDF

References

Web References

  • w1 – L’article complet es troba disponible a la pàgina web de la BBC (http://news.bbc.co.uk) o directament a l’enllaç: http://tinyurl.com/yah6a5v
  • w2 – Moltes revistes d’accés obert es poden trobar i consultar a través del directori de revistes d’accés obert (Directory of Open Access Journals): www.doaj.org
  • w3 – PLOS Biology és una revista de biologia general d’accés obert i avaluada per experts. Vegeu: www.plosbiology.org
  • w4 – Per conèixer més sobre la NASA, l’administració nacional de l’aeronàutica i l’espai dels USA, vegeu: www.nasa.gov
  • w5 – L’agència Espacial Europea (ESA) és membre d’EIROforum, l’editor de Science in School. Per obtenir més informació sobre ESA, incloent-hi notes de premsa sobre desenvolupaments recents de l’ESA, vegeu: www.esa.int
  • w6 – EIROforum, l’editor de Science in School, és una col·laboració entre set organitzacions de recerca científica europees intergovernamentals. Per conèixer més sobre aquestes set organitzacions i llegir algunes de les notes de premsa recents, vegeu: www.eiroforum.org

Resources

  • Quan cerqueu notes de premsa, AlphaGalileo és un bon lloc per començar. Podeu cercar la base de dades online, que conté milers de notes de premsa i altre material sobre desenvolupaments recents en ciència, tecnologia, salut i altres camps a Europa. Vegeu: www.alphagalileo.org
  • La American science society (Associació americana de ciència, AAAS) té també un servei online similar per temes científics. Vegeu: www.eurekalert.org
  • Per saber més sobre com s’escriuen les notícies, podeu consultar la pàgina web de Media Awareness Network (www.media-awareness.ca) o utilitzar l’enllaç directe: http://tinyurl.com/d3hwss

Author(s)

Fernanda Veneu-Lumb és periodista científica nascuda a Brasil. Va començar a escriure pels mitjans de comunicació l’any 1992, quan encara estudiava a la universitat. La seva experiència entrevistant científics va concloure el 2009 en un doctorat sobre les diferents percepcions de la vida humana i com aquestes percepcions poden ser utilitzades en les classes de ciències.

Marco Costa és enginyer químic nascut a Brasil. Treballa en educació en bioseguretat, és professor de metodologia científica a Fundação Oswaldo Cruz (Fundació Oswaldo Cruz) a Brasil, i desenvolupa noves estratègies per l’ensenyament de ciències.


Review

Molts professors de ciències utilitzen probablement noticies recents en les classe per motivar els estudiants; aquest article posa de manifest la importància de relatar els descobriments científics i dóna consells sobre com fer-ho científicament. Té en compte diferents maneres d’escriure i interpretar les notícies de ciències i ofereix una llista de preguntes per qualsevol situació a classe.

Aquest article pot ser utilitzat simprement amb estudiants joves (entre 10 i 13 anys): un estudiant podria donar una xerrada curta d’uns 2 mins sobre el tema científic que ell o ella hagi escollit al diari o a la televisió, i després la classe podria discutir sobre el tema proposat. Això podria generar més interès en la ciència fora de l’escola.

A més, l’article es podria usar per ensenyar a estudiants més grans (entre 13 i 19 anys) com escriure els seus propis treballs sobre notícies científiques recents. Utilitzant Internet per provar la precisió dels temes discutits en les notícies, i comparant els continguts amb l’article original hauria d’esdevenir una part de les classes de ciències.


Friedlinde Krotscheck, Austria



License

CC-BY-NC-SA