Traduït per MariaRosa Quintero Bernabeu.
Fernanda Veneu-Lumb i Marco Costa mostren com les noticies, fins i tot les més inexactes, es poden emprar a les classes de ciències.
Les noticies es troben accessibles per tot arreu, tot el temps, als diaris i revistes, a la televisió i a través d’Internet, incloent-hi les noticies científiques. Alguns investigadors es queixen de la inexactitud de la informació científica en els mitjans i és per això que alguns professors són reticents a utilitzar les noticies a les classes de ciències. De tota manera, nosaltres volem encoratjar-los a usar-les, per dos motius:
Començarem per il·lustrar algunes de les diferencies entre les noticies i els articles científics, i tot seguit oferirem algunes idees de com emprar les noticies científiques a classe. Tot i que nosaltres parlem sobretot d’articles de diaris, es poden emprar igualment altres fonts ben populars, com ara articles de revistes, podcasts o video clips de les noticies de la televisió.
Les noticies segueixen normalment un patró establert. En el primer paràgraf trobem tota la informació necessària per entendre la historia: qui, que, on, quan, perquè i com.
Fem un cop d’ull a un exemple de la pàgina web de la BBCw1.
Per Matt Walker, Editor, Earth News
Un equip internacional de botànics ha comparat la velocitat de desaparició de la vegetació en 22 ciutats arreu del mon. Segons l’anàlisi publicada a l' Ecology Letters, tant Singapur com nova York, als EEUU, mantenen menys d’una desena part de la seva vegetació original. Per altra banda, San Diego (EEUU) i Durban (Sud-àfrica) mantenen encara més de dos terços de la seva flora original….
Matt Walker, l’editor de Earth News, descriu els resultats d’un estudi internacional en el que han participat científics de diferents països. Us heu adonat que el primer paràgraf conté tota la informació important?
Aquesta es una de les diferencies mes significatives entre les noticies i altres tipus de text. Per exemple, en els articles científics de recerca els resultats i les conclusions es presenten en seccions separades, cap al final de l’article. Fins i tot en el resum, la versió curta de l’article científic, l’estructura manté el mateix patró: introducció, mètodes, resultats i conclusions.
Fem un cop d’ull ara a la manera com la mateixa historia va ser presentada en una revista científica, concretament en el resum d’un article publicat a Ecology Letters (Hahs et al., 2009).
Per Amy K Hahs, Mark J McDonnell, Michael A McCarthy, Peter A Vesk, Richard T Corlett, Briony A Norton, Steven E Clemants, Richard P Duncan, Ken Thompson, Mark W Schwartz, i Nicholas SG Williams
La desaparició de la vegetació en àrees urbanes és una amenaça per la biodiversitat a nivell mundial. Per minimitzar aquest risc és crucial entendre quins factors poden influenciar la velocitat de desaparició de la vegetació. Vam recopilar dades de velocitats de desaparició de la vegetació en 22 ciutats d’arreu del món. Dos terços de la variació en la velocitat de desaparició de la vegetació poden explicar-se per l’acció combinada del desenvolupament històric de la ciutat i la proporció actual de vegetació nativa, essent el desenvolupament la causa que explica la major variabilitat. Com a variable aïllada, la quantitat de vegetació nativa present també influencia la velocitat d’extinció, especialment en ciutats de més de 200 anys. El nostre estudi demostra que el llegat de les transformacions del paisatge degudes al desenvolupament agrari i urbà perduren durant centenars d’anys, i les ciutats modernes arrosseguen potencialment un gran deute de desaparició. Aquest resultat posa de manifest la importància de preservar la vegetació nativa en àrees urbanes i la necessitat de mitigació per minimitzar la potencial desaparició de la vegetació en el futur.
Com podeu veure, el resum acaba amb les conclusions: “la importància de preservar la vegetació nativa en àrees urbanes i la necessitat de mitigació per minimitzar la potencial desaparició de la vegetació en el futur”. Podríeu discutir amb els estudiants les diferents estructures de notícies i articles científics, incloent quin estil prefereixen i per què.
Una altra diferència entre notícies i articles científics és que en les notícies alguns dels fets poden ser presentats com citacions de persones involucrades en el tema. Vegem una mica més la notícia:
“El creixement ràpid i sostingut de les ciutats i els pobles posa en perill la biodiversitat global” ens diu la Dr. Anry Hahns, una científica del’'Institut Australià de Recerca en Ecologia Urbana als jardins Reials Botànics de Melbourne, a Austràlia
Això explica per què la Dr. Hahs i els seus col·laboradors es van unir per intentar entendre aquest perill i com pot ser minimitzat.
Un altre punt important a observar en les notícies és qui és el narrador en el text: científics, polítics o membres del públic? Per què? Hi ha algun altre punt de vista que manqui? El de qui?
Molts investigadors es queixen de tergiversació en les notícies: la informació presentada és incorrecta o els científics no són correctament citats, per exemple. Com a mestre, podríeu intentar identificar aquests problemes en una notícia, utilitzant els vostres propis coneixements sobre el tema. També podríeu demanar als estudiants que cerquin ells mateixos tergiversacions, buscant informació exacta a Internet.
On es pot trobar la informació exacta? Comenceu per llegir de nou el començament de la notícia. Normalment hi trobareu la font inicial de la informació. En el nostre exemple, la informació prové d’un article científic publicat a la revista Ecology Letters (el resum que hem revisat abans). Moltes revistes científiques cobren per l’accés en línia dels seus articles, però l’accés als resums, i de vegades a articles antics, és gratuït. A més, les revistes d’accés obertw2 (per exemple, PLOS Biologyw3) ofereixen accés gratuït al text complet de tots els seus articles.
Altres fonts de notícies poden ser les organitzacions científiques, com universitats, la NASAw4, l’Agència Espacial Europea (ESA)w5 o les organitzacions dels EIROforumw6. En aquestes pàgines web hauria de ser possible trobar la informació original (per exemple, en les notes de premsa, informació proporcionada especialment per a periodistes i revisada pels científics involucrats) i comparar-la amb la notícia. Moltes pàgines webs d’organitzacions tenen una secció per la premsa (sovint anomenada centre per la premsa o els mitjans) i l’accés és gratuït.
Comparant les noticies amb l’article de recerca original (o la nota de premsa) no nomes podreu veure les diferencies en l’estructura i en la presentació de les dades, sinó que també podeu considerar les diferencies en els estils literaris.
Posant-ho a prova: emprar les noticies a classe
Aquí teniu alguns suggeriments sobre com examinar i comparar les noticies i els articles científics a classe.